Al llarg dels darrers mesos s'ha parlat, i molt, de la llei de la dependència. El PP i el PSOE es culpen mútuament de la falta de diners i recursos que facen possible el desenvolupament d'esta llei a tot l'estat Espanyol. A Catarroja, segons hem pogut saber, sols s'ha acceptat un cas de les més de 300 peticions...
No obstant això, resulta alarmant que Rosario, una veïna del carrer Josep Serra i Carsí de Catarroja, de 72 anys, amb problemes de vertigen i que viu sola a casa després de 2 mesos encara està esperant una contestació a la seua petició del teleassistència. Rosario, una dóa humild i sense recursos,és un dels exemple dels nombrosos casos de persones que necessiten eixos recursos mínims que l'administració ofereix en cas de necessitat urgent. No parlem de lleis de dependència sinó de cosetes menudes que fan una miqueta més fàcil la vida de determinades persones. Tan complicat és? Per què es tarda tant en donar un servei d'este tipus?
Entenc que l'administració no pot suportar grans quantitats de despeses econòmiques però jo, almenys, preferiria no veure a Chenoa o pagar una entrada i que les persones que vertaderament necessiten serveis com el teleassistència els tinguen automàticament.
Salut
1 comentari:
Quan veus la quantitat de diners que es gasta la Generalitat en festasses i negocis per a uns pocs (F1, Copa Amèrica, etc.) i t'assabentes de casos com el que tu expliques, la mala llet em puja als nassos i me'n recorde d'algun parent de Camps, i no precisament per a bé. Vergonyós i mesquí el nostre (?) "Govern".
Publica un comentari a l'entrada