El passat 14 de març de 2020 el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma. Una mesura, si més no, necessària per combatre un enemic desconegut per a nosaltres; el coronavirus. Un brot víric, contagiós, declarat pandèmia pocs dies abans del decret de govern de Sánchez per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Sens dubte, per als alcaldes i alcaldesses, les persones que estem en la primera línia de la política, al carrer, amb els problemes del veïnat, del dia a dia, sabíem que teníem per davant uns mesos complicats. Un repte més al front de l'alcaldia de Catarroja. És cert que el virus no entén de classes socials però també és cert que tothom no parteix en les mateixes condicions socials, econòmiques ni emocials. Enfrontar-se a un enemic desconegut, sense mesurar les seues forces i sense abans haver pres les mesures pertinents, té i tindrà greus conseqüències econòmiques, però especialment socials. Res és casual. Durant anys, ens hem dedicat a desprotegir el nostre sistema sanitari, els centres educatius, des de diverses optiques hem donat peu a denigrar els metges de la seguretat social, el professorat dels centres públics, l'estat del benestar. Els interessos empresarials, econòmics, han estat per damunt d'allò que ha d'ésser essencial; la salut i el benestar de totes i tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada